un capítol curtet...

M’hi acosto a poc a poc.

Ella va fent zaping per les càmeres de seguretat, segurament buscant-me.

Recolzada sobre la seva cadira dic.

-Crec que no em trobaràs pas.-

Sobreseltada es gira.

Es una noia aproximadament d’uns 25 anys. Té els cabells tallats just per sota les orelles, i porta uns auriculars amb un micròfon incrustrat que té col·locat a la mida de la boca.

-Fantàstic!- Sento que diuen darrera meu m’entres algú aplaudeix.

Em giro.

Hi ha un senyor més o menys d’uns 50 anys, al costat hi ha en Jordi.

-Jordi, crec que m deus na explicació. l’Abril no està desentrenada!-

En Jordi fa un rebuf que em sorprèn.

El senyor se m’acosta i em para la mà perquè li estrenyi.

-Em dic Josep Manel, i sóc el general del departament de la CIA.-

Jo no li dono la mà. I començo a caminar per la sala.

-Perquè m’eu cridat?- Dic m’entre agafo una jaqueta que està penjada en un penjador i me la provo.

-Que tal si passem al meu despatx?-

-No, ho parlem aquí o no hi ha tracte de res.-

El general sospira.

Se que no només sóc coneguda per les meves missions, sinó també per el meu caràcter de superioritat. Un caràcter que havia estat obligada a oblidar i que havia trobat a faltar.

-D’acord. Volem que ens ajudis amb una missió, i si després volguessis, que t’unissis a la CIA.-

-Una missió… - dic m’entre torno a deixar la jaqueta al seu lloc i em giro. -Quin tipus de missió?-

-Crec que t’interesserà. Hauràs d’anar amb un grup de delinquents molt famós. Et sona ETA?-

Em paro en sec. Si volia que m’unís a la missió ha donat just en el clau. A ETA hi ha el meu germà gran.

-Hauries d’anar amb ells i rescatar a uns presos de la CIA que tenen d’es de fa un any.-

-Quan es fa?- Pregunto ara deixant de banda el meu caràcter i ensenyant el meu punt més dèbil.

-Tant bon punt estiguès tot preparat.-

-Si accepto em garanteixes que l’FBI no sabrà res?-

-Si.-

M’acosto cap a ell i el miro als ulls.

Em torna a parar la mà.

-Acceptes?-

I aquest cop si que li encaixo la mà.

Fa dos dies que vaig cada dia al cuartell de la CIA volen atacar ETA la setmana que ve, rescatar als seus presoners i si és possible agafar-ne algun d’ells per després fer xantatge.

Fare la missió amb en Jordi, per lu vist és el millor de la CIA. I he descobert que a la CIA hi ha molts nois i noies de la meva edat que són agents.

L’últim cop que vaig veure en Jordi va ser fa dos dies, amb el general.